L'exposició Primeres Llums s'està carregant... un moment si us plau.

 

 

PrimeresLlums
Estenop 01

Estenop 01

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 02

Estenop 02

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 03

Estenop 03

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 04

Estenop 04

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 15

Estenop 15

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 08

Estenop 08

80x100 cm

T-MAX 100

Estenop 09

Estenop 09

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 10

Estenop 10

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 11

Estenop 11

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 12

Estenop 12

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 13

Estenop 13

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 14

Estenop 14

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 06

Estenop 07

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 06

Estenop 06

52x73 cm

T-MAX 100

Estenop 05

Estenop 05

52x73 cm

T-MAX 400

  Hal

 

 

HAL (descatalogada)

 

Càmera estenopeica construïda per Joaquin Casado. Aquesta és la càmera usada per fer totes les fotografies de la sèrie Primeres Llums.

 

 

Format: 4 x 5 in (10 x 12 cm)

Distància focal: 55 mm

Diàmetre estenop: 0,3 mm

Diafragma: f180

 

www.casadopinhole.net

Sortir

  

Hal

PRIMERES LLUMS

 

Només un forat, un recipient fosc i res més. Un foradet (estenop, segons els antics grecs) és suficient perquè la llum que deixa passar, durant un temps determinat, sigui capaç de formar una imatge damunt una emulsió fotosensible. Amb aquest principi bàsic, van ser perpetuades les PRIMERES LLUMS de la història de la fotografia. El giny que ho va fer possible fou una evolució de la primitiva càmera fosca usada per astrònoms,  científics i artistes. Giny que avui coneixem com a càmera estenopeica, per bé que els “treballmanualferits” la identificaran com una capsa de sabates i un foradet fet amb una agulla.

 

Sempre he sentit una especial admiració per les persones que han vist les PRIMERES LLUMS de la materialització de les seves dèries i inquietuds. És per això que, pensant en els pioners de la fotografia, he fet aquesta sèrie d’imatges gràcies a una moderna càmera estenopeica (Pinhole, segons els anglesos), amanint-les, quasi totes, amb les PRIMERES LLUMS del dia. Per als amants de les dades tècniques, un detall: la càmera usada té un estenop de 0,3 mil·límetres de diàmetre que suposa un diafragma fix de f/180. Si a aquesta dada afegim el fet d’utilitzar llum d’intensitat precària, la conclusió és clara: totes les fotografies necessiten un temps d’exposició molt superior del que estem acostumats. Això ens planteja una paradoxa: alguns teòrics defineixen el fet fotogràfic com la representació màgica d’un instant molt petit. Però en el món estenopeic, el temps sembla que es mesura en uns altres paràmetres, ja que en el cas de la fotografia de l’interior de la parròquia l’instant fotogràfic és de 3 hores i 30 minuts.

 

Si em permeteu epilogar d’una manera reivindicativa, voldria fer constar que gairebé totes aquestes fotografies formen part de les PRIMERES LLUMS de la meva existència. Algunes d’aquestes llums han sofert canvis més o menys amables, majorment justificats per una evolució natural. M’agradaria, però, que les meves darreres llums no estiguessin massa renyides amb les primeres, així com les darreres llums de les generacions futures.

 

Joan Porredon