Veure la fotografia estereoscòpica de visió lliure

Aquest tipus de fotografia estereoscòpica (3D) s’anomena de visió lliure perquè no cal cap aparell per veure-la correctament. Només és necessari un entrenament dels ulls per veure el 3D en tota la seva magnitud. Per facilitar l’entrenament s’han disposat dos punts negres al damunt de cada fotografia. L’exercici consisteix en concentrar-se en aquests dos punts i mitjançant una maniobra de fer convergir els ulls (girar-los) anar apropant els dos punts fins que es fonin en un de sol al mig. En aquest moment cal baixar la mirada a la fotografia i la veuràs en 3D. Potser et caldrà estabilitzar una mica la imatge però si et mantens en la mirada creuada, els ulls tindran tendència a relaxar-se.

Si aquest mètode et resulta difícil, una altra manera de veure-la és posant un llapis entre les fotografies i els teus ulls. Mira fixament el llapis, el vas apropant o allunyant fins que darrera el llapis vegis la formació de la tercera fotografia (virtual) que serà la que veuràs en 3D. Mantén-te una estona així per tal d’estabilitzar la vista i després podràs apartar el llapis per veure la fotografia.